dissabte, 20 d’octubre del 2012

CISTELLA DELS TRESORS



Hola tots i totes,

L’últim dia a classe una companya va esmentar la cistella dels tresors fent menció a que hi ha diferents maneres de fomentar la motricitat en els xiquets/es sense haver de recórrer a “l’educació física/activitats motores gruixudes” (o almenys així ho vaig entendre jo), com hi va haver companys que desconeixien el que era la cistella dels tresors he recopilat informació per tal d'informar-vos. La cistella dels tresors és una activitat d'exploració en la qual els petits manipulen diferents objectes que l'educador/a els ha presentat en una cistella, de manera que atregui el seu interès i servisca d'estímul als seus sentits. L'exploració dels objectes proporciona al nen una gran quantitat d'experiències i afavoreix el desenvolupament de les seves capacitats sensorials i de coordinació. Com les nenes i els nens són molt petits no és convenient prolongar les sessions massa temps, amb uns 15 minuts diaris pot ser suficient.

L’educador ha de preparar una cistella amb diferents objectes, més o menys uns seixanta, tenint en compte l’ interès dels nens i les característiques/qualitats del material (olor, tacte, gust, color, mida, pes...). La cistella es col•loca en un espai sense obstacles i còmode per als xiquets. És important que la cistella siga consistent de manera que el xiquet no la puga bolcar quan vuiga agafar un objecte. Del mateix mode la mida/llargària de la cistella ha de ser coherent amb les proporcions dels xiquets.

Pel que fa als materials es podem aprofitar diferents elements que tenim al nostre voltant més prop, com son els objectes d’ús quotidià (culleres, polseres, pintes, pinces de la roba, gots de plàstic...), els materials d’origen naturals (pedres, petxines, fruites, fulles...) i materials reciclats (cartrons, pots de plàstic, els pots de iogurs...). Sempre hem de tindre cura de que els materials tinguen una mida adequada perquè els xiquets no puguen tragar-se’ls, i que no tinguen cantons massa punxeguts perquè no es facen mal. En quant al desenvolupament de l’activitat es convenient que els xiquets i xiquetes accedisquen al joc en grups reduïts (3-4 nenes). Es tracta de que els xiquets voluntàriament agafen els materials que li criden l’atenció per així manipular-los, tastar-los, olorar-los,... Però, si als xiquets els costa prendre la iniciativa l’educador pot començar agafant un objecte per establir els primers contactes amb els objectes. Després es limitarà a donar seguritat i confiança als menuts.

Aquesta activitat va dirigida als xiquets de sis i dotze mesos, quan els xiquets puguen romandre asseguts i accedir als diferents objectes des d’aquesta posició. Després es tractaria el joc heurístic, ja que va dirigit a xiquets de divuit mesos i es considera com el joc experimental que va a continuació de la cistella dels tresors.

Mª Rosario Ruiz Herrera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada