EFECTES NOCIUS DELS VIDEOJOCS

Hola a tots i totes,

 

Aquest tema em sembla molt interessant per la importància que se li està donant en l’actualitat. He estat llegint articles i estudis que s’han fet referent aquest tema, “els videojocs”, i he aplegat a la conclusió que encara no s’ha investigat el suficient, per la qual cosa la meua reflexió parteix de la meua experiència amb la gent que tinc al meu voltant. Quants xiquets i xiquetes vegem jugant a videojocs que tinguen un caràcter educatiu? Pel contrari, a quants xiquets vegem jugar a videojocs amb continguts violents, sexistes, racistes, competitius...? Els xiquets que tinc a prop (entre 6-16 anys) tenen videojocs que tracten de guerres, destrucció, robatoris, assassinats, com per exemple, Battlefield, Let for dead, Resident evil, Halo, GTA, San Andreas ... Aquests videojocs consisteixen pràcticament en matar, pel que inciten a la violència. A més, he pogut comprovar que els xiquets adopten una actitud d’irritabilitat, frustració i agressivitat.

 

Per altra banda, estan els videojocs competitius, com per exemple els de carreres. Aquests videojocs, com ara be, Need for speed, Bournout ..., primer em semblen violents, ja que s’han de provocar accidentes, atropellar a la gent ..., i a més desenvolupen un sentiment competitiu i adictiu. Es clar que els videojocs son bons si son els adequats per a la edat del xiquet, si els continguts son educatius, i sobretot si els pares controlen a més el temps dedicat a aquestos videojocs, però, no és veritat que els videojocs desperten en els nens un caràcter adictiu? Des de la meua experiència he observat en diferents xiquets que es crea una addicció de forma progressiva. Primer comencen temptejant el joc, després, quan adquireixen ja certa destresa volen anar més enllà (passar de nivell, aconseguir més punts ... ), fins que el nen ja té una dependència d'aquest joc, es a dir, té un afany de superació constant.

 

També diferents estudis han afirmat que els videojocs tenen efectes nocius sobre la salut. S’ha demostrat que l'ús excessiu dels videojocs s'ha relacionat amb un major risc de desenvolupar un sedentarisme nociu per a la salut de l'infant o adolescent. Aquest sedentarisme ajudat pel consum d'aliments perjudicials (llaminadures, brioixeria...) desencadenen l'aparició de sobrepès i obesitat. A més, jugar durant llargues estones facilita l’aparició de molèsties en els ulls, mal de cap i esquena.

 

Comentats ja alguns efectes nocius sobre els videojocs, i respectant les opinions dels que defenen els avantatges dels videojocs (favoreixen la coordinació visual i manual, estimulen la memòria, imaginació...), jo em pregunte si es convenient com afirmen alguns estudis que jugar a la consola (des de infantil) 10-15 minuts al dia es beneficiós per al desenvolupament dels nens i nenes. Per altra banda hi trobem altres estudis han demostrat que una de les principals causes del sobrepès es el sedentarisme. Els nens menors de sis anys passen un mitjana de dues hores diàries davant d'una pantalla, majoritàriament veient vídeos o programes de televisió. Si també incloem els videojocs i l'ordinador, el temps que aquests nens es passen davant d'una pantalla augmenta a quatre hores i mitja diàries! (gairebé tot el temps lliure).

 

 La meva opinió és que els nens i nenes ja passen prou temps asseguts a les cadires de l'escola perquè es fomenti més aquest sedentarisme. Els nens i nenes aprenen manipulant, experimentant, estant en contacte amb la naturalesa i amb els altres iguals, sobre tot aprenen d’una forma significativa quan aprenen fent. Els que tenim xiquets a prop podem observar que després de la llarga jornada en el cole, els xiquets han de fer els deures i alguns tenen classes particulars, per la qual cosa gran part del dia ja romanen asseguts. A més, si tenim em compte les hores que estan davant de la TV, l’ordinador i jugant als videojocs observen que la majoria de nens porten una vida molt sedentària, per aquesta raó estic en contra del aprenentatge artificial que puguen adquirir mitjançant els videojocs i defenc que els xiquets aprenguen de una forma activa i significativa, que eixe temps el dediquen a anar al parc, jugar amb els amics, manipular elements naturals, explorar els espais ...

Mª Rosario Ruiz Herrera