Hola a tots i totes!
Som un grup d'estudiants del Grau d'Educació Infantil impartit per la Universitat de València, els nostres noms són Rosario, Alba, Beatriu i Aurora. El nostre grup ens donem a conèixer amb el nom de Nens i Nenes.
Aquest blog ha nascut d'una idea plantejada en l'assignatura Taller de Joc a l'Educació Infantil del 3er curs de grau. Ens ha paregut una molt bona iniciativa per intercanviar informacions i experiències amb tota la resta de companys i companyes, que al igual que nosaltres també han creat els seus blogs.
A aquest espai anirem fent publicacions al llarg del quadrimestre com per exemple quines van ser les nostres experiències amb l'Educació Física a la nostra etapa escolar, també desenvoluparem una Unitat Didàctica pensada per a nens i nenes de l'etapa infantil basada en el joc i moltes més coses que esperem que us agraden i siguen interessants per a la vostra trajectòria professional com a futurs i futures mestres.
Amb tota la il·lusió,signat: Les nenes d'aquest blog!
BEATRIU
Jo sóc Beatriu, la meua experiència, fa molts anys, va ser sempre bona. A l'escola de monjes era la campiona de sambori, recorde quan portava la meua pedra de marbre a la butxaca del "babi", a l'eixida del cole trobava bones pedres als escombraires. En aquells anys els joc del pati anaven per modes, crec, com ara: "la goma", les bales, la corda, (quan s'acostava la Pasqua), etc. Esport com a tal no feiem, alguns exercicis de gimnàstica i poca cosa més. Però sí recorde les classes de "dinàmica"a una sala amb mirall gegant que em deixava bocabadada.
Jo sóc Beatriu, la meua experiència, fa molts anys, va ser sempre bona. A l'escola de monjes era la campiona de sambori, recorde quan portava la meua pedra de marbre a la butxaca del "babi", a l'eixida del cole trobava bones pedres als escombraires. En aquells anys els joc del pati anaven per modes, crec, com ara: "la goma", les bales, la corda, (quan s'acostava la Pasqua), etc. Esport com a tal no feiem, alguns exercicis de gimnàstica i poca cosa més. Però sí recorde les classes de "dinàmica"a una sala amb mirall gegant que em deixava bocabadada.
AURORA
Hola! A mi em diuen Aurora i encara que sempre he sigut una xiqueta prou patoseta us contaré un poc la meua experiència amb l'educació física durant la meua etapa escolar. Pel que m'han contat mos pares, perquè jo no recorde pràcticament res, a l'etapa d'infantil, al segon cicle, la mestra de psicomotricitat ens preparava una mena de circuits a mode de gimcana, amb cèrcols, rodes velles de cotxes, pilotes, matalassets i demés materials; i pareix ser que era una xiqueta prou desastre amb això de coordinador totes les accions que la mestra ens manava. Del que sí m'enrecorde és del pas a primària i de les activitats que realitzavem a l'assignatura d'educació física per a la qual disposavem de dues hores seguides a la setmana per poder aprofitar millor el temps. La veritat és que la meua experiència a la primera no se'n anava molts d'allò que m'han contat de xiqueta desastre, perquè recorde que quan jugàvem als xocs de pilota era nul·la, també és cert que jo m'esforçava per fer-ho be i poc a poc ho vaig anar aconseguint, no la perfecció, clar està, però sí una activitat acceptable. Recorde perfectament, i és la millor experiència que recorde de l'educació física, que al tercer curs de primària ens van fer comprar uns patins de línia amb tot el seu equipatge: casc, colçeres, genolleres, etc. i ens van ensenyar a patinar, una sessió al mes ens tocaven patins, el millor de la setmana, sens dubte, m'encantava patinar! Arran d'açò mos pares i el meu germà menut es van comprar patins i anavem quasi tots els diumenges quan feia bon oratge a patinar pel riu o pel passeig de la platja de Pinedo, per fi un esport que m'agradava molt i ho feia molt be! De vegada en quan, quan arribava l'estiu anàvem a la piscina del poble per fer una miqueta de natació, ahí també era l'ama, degut a la meua patositat en els esports mos pares em van apuntar als tres anyets a natació perquè debia fer alguna activitat. He de dir que ara, amb quasi 20 anys sóc capaç de fer qualsevol esport i disfrutar amb ell, tant de grup o individual, per exemple, m'agrada molt el futbol sala i el badminton, però realment els esports que més m'agraden i practique són individuals, la natació i el piragüisme són els meus preferits!
Hola! A mi em diuen Aurora i encara que sempre he sigut una xiqueta prou patoseta us contaré un poc la meua experiència amb l'educació física durant la meua etapa escolar. Pel que m'han contat mos pares, perquè jo no recorde pràcticament res, a l'etapa d'infantil, al segon cicle, la mestra de psicomotricitat ens preparava una mena de circuits a mode de gimcana, amb cèrcols, rodes velles de cotxes, pilotes, matalassets i demés materials; i pareix ser que era una xiqueta prou desastre amb això de coordinador totes les accions que la mestra ens manava. Del que sí m'enrecorde és del pas a primària i de les activitats que realitzavem a l'assignatura d'educació física per a la qual disposavem de dues hores seguides a la setmana per poder aprofitar millor el temps. La veritat és que la meua experiència a la primera no se'n anava molts d'allò que m'han contat de xiqueta desastre, perquè recorde que quan jugàvem als xocs de pilota era nul·la, també és cert que jo m'esforçava per fer-ho be i poc a poc ho vaig anar aconseguint, no la perfecció, clar està, però sí una activitat acceptable. Recorde perfectament, i és la millor experiència que recorde de l'educació física, que al tercer curs de primària ens van fer comprar uns patins de línia amb tot el seu equipatge: casc, colçeres, genolleres, etc. i ens van ensenyar a patinar, una sessió al mes ens tocaven patins, el millor de la setmana, sens dubte, m'encantava patinar! Arran d'açò mos pares i el meu germà menut es van comprar patins i anavem quasi tots els diumenges quan feia bon oratge a patinar pel riu o pel passeig de la platja de Pinedo, per fi un esport que m'agradava molt i ho feia molt be! De vegada en quan, quan arribava l'estiu anàvem a la piscina del poble per fer una miqueta de natació, ahí també era l'ama, degut a la meua patositat en els esports mos pares em van apuntar als tres anyets a natació perquè debia fer alguna activitat. He de dir que ara, amb quasi 20 anys sóc capaç de fer qualsevol esport i disfrutar amb ell, tant de grup o individual, per exemple, m'agrada molt el futbol sala i el badminton, però realment els esports que més m'agraden i practique són individuals, la natació i el piragüisme són els meus preferits!
ROSARIO
Hola! Sóc Rosario, i jo a diferencia de les meus companyes en tinc un sabor agredolç de la meua experiència en l’educació física. La meua mestra en infantil María ens feia recorreguts que consistien en rodejar uns cons, votar uns cèrcols, anar caminant per una línea ... Però la majoria de vegades ens deixava que jugarem al que volguérem, a mi m’ agradava jugar al tocar i parar, al pollet anglès, al amagatall..., i també gaudia amb cançonetes que tenien balls i mímiques.
Més tard en primària, vaig començar a avorrir un poc l’educació física, el nostre mestre Salva ens feia fer tombarelles, saltar al poltre, i quasi tots el jocs i exercicis que fèiem tenien guanyadors i perdedors, com per exemple les famoses carreres de relleu, i llavors
com jo no solia guanyar no em feien molta gracia. Però me’n recorde amb molt d’afecte els moments en els que jugàvem a la corda, la goma, jocs de pilota, de cantar, al sambori ...
Després, en la etapa de secundaria l’educació física es va convertir en la assignatura que menys m’agradava. Les classes consistien la majoria de voltes en fer proves tècniques que es convertien en malsons, les proves eren individuals i mentre un feia les proves els altres miraven atentament al company, com que jo sempre he sigut molt vergonyosa i no era molt bona en les proves em passava una mala estona. També fèiem natació, crec que un dia a la setmana, aquest esport m’agradava sempre i quan no férem carreres perquè em posava un nus en l’estómac.
En l’actualitat, practique molt d’esport, m’agrada patinar, nadar, anar en bici, ballar, anar al gimnàs. A més, intente anar a tots el llocs caminant i pujar les escales a peu. Per a mi fer exercici es molt important ja que em permet sentir-me be i previndre infermetats cardiovasculars i oses, del mateix mode que em fa ser més feliç. Al meu entendre, haver tingut una experiència negativa en l’educació física es un fet positiu ja que conec lo important que és el escollir les activitats adequades per a tots els xiquets i xiquetes i que d’aquesta manera tots tinguen les mateixes oportunitats de gaudir amb els exercicis físics i jocs.
ALBA
Hola!La veritat és que tinc pocs records de la meva infància, alguna cosa que la veritat és que em dóna molta pena, però realment és així, per la qual cosa recorde ben poc de l'educació física o psicomotricitat en la meva edat de 3 a 6 anys. Però si que puc parlar-vos de mes d'ara endavant.
Quan vaig començar en primària ja tinc mes records, recorde que les nostres classes eren bastant divertides, amb matalassets, les espatlleres, molts jocs, i el que mes m'agradava al meu i a tothom creo jo que era el temps lliure. Aquí era on realment gaudíem mes del joc, dels materials que disposàvem a l'aula, el poltre, els matalassets, pilotes de goma escumeja, pilotes de bàsquet, entenimentades... de tot això que formàvem petits grups per poder jugar.
Fins a fa 7 anys jo practicava des del col·le Bàsquet, era el meu esport preferit, vaig començar en primer de primària, i fins a quan vaig sortir del col·le encara seguia jugant, però finalment ho deixi.
A partir d'aquí ja no he fet cap tipus d'exercici, no m'agrada córrer, ni anar al gimnàs perquè m'avorreix sola...
La veritat és que si que donaria per tornar a aquests moments de diversió on res ens preocupava, i l'única cosa que volíem era jugar i divertir-nos.
tinc pocs records de l'educació física de la meva infància, però els pocs records que tinc d'ells són bons, així que amb això em conformo.
ALBA
Hola!La veritat és que tinc pocs records de la meva infància, alguna cosa que la veritat és que em dóna molta pena, però realment és així, per la qual cosa recorde ben poc de l'educació física o psicomotricitat en la meva edat de 3 a 6 anys. Però si que puc parlar-vos de mes d'ara endavant.
Quan vaig començar en primària ja tinc mes records, recorde que les nostres classes eren bastant divertides, amb matalassets, les espatlleres, molts jocs, i el que mes m'agradava al meu i a tothom creo jo que era el temps lliure. Aquí era on realment gaudíem mes del joc, dels materials que disposàvem a l'aula, el poltre, els matalassets, pilotes de goma escumeja, pilotes de bàsquet, entenimentades... de tot això que formàvem petits grups per poder jugar.
Fins a fa 7 anys jo practicava des del col·le Bàsquet, era el meu esport preferit, vaig començar en primer de primària, i fins a quan vaig sortir del col·le encara seguia jugant, però finalment ho deixi.
A partir d'aquí ja no he fet cap tipus d'exercici, no m'agrada córrer, ni anar al gimnàs perquè m'avorreix sola...
La veritat és que si que donaria per tornar a aquests moments de diversió on res ens preocupava, i l'única cosa que volíem era jugar i divertir-nos.
tinc pocs records de l'educació física de la meva infància, però els pocs records que tinc d'ells són bons, així que amb això em conformo.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina