Tradicionalmente
los juegos competitivos han formado parte de forma exclusiva en la Educación
Física, como por ejemplo las carreras, juegos de relevo, el pañuelito, el
pillo-pillo… Pero en la actualidad este tipo de juego se pone en tela de juicio
y se plantean las ventajas del juego cooperativo frente al juego competitivo. Ahora
no se fomentan solo aspectos que tengan que ver con lo físico, también se
persigue trabajar la formación integral de los niños/as como la participación,
cooperación, empatía…, de ahí la importancia actual de las actividades que
implican cooperación entre el alumnado.
Los juegos
competitivos son aquellos en los que se desea obtener un premio o llegar a una
meta, y en el que hay tanto una parte que sale victoriosa como otra que sale
perdedora. Estos juegos tienen connotaciones negativas como la provocación de
la rivalidad, sentimientos de fracaso, envidia, egoísmo y rechazo. Si echamos
un vistazo al juego competitivo de los niños podemos observar como los
ganadores tienden a recalcar que son los que han ganado el juego y los
perdedores sienten vergüenza y desmotivación para volver a jugar. También
existen opiniones en las que defienden los juegos competitivos como juegos que
despiertan el afán de superación y ayudan a la autorrealización.
Por otra
parte, tenemos el juego cooperativo que es aquel que podemos definir como
actividad colectiva donde las metas de los participantes son compatibles y, con
independencia de que desempeñen el mismo papel o papeles complementarios, no
existe oposición entre las acciones de los mismos, es decir, la acción de unos
tiende a beneficiar a los otros y viceversa. De entre las ventajas que
encontramos en este tipo de juegos se encuentran las siguientes: favorecen la
diversión, potencian las relaciones interpersonales positivas, promueven la
participación, incluso de alumnado con discapacidad, aumentan la empatía,
desarrollan habilidades y destrezas. Además, estos juegos son beneficiosos para
la vida real ya que los valores aprendidos en el juego son aplicados por los
participantes en su entorno, con este tipo de juego los niños mejoran sus conductas sociales.
En conclusión,
vivimos en una sociedad en la que se fomenta de manera desmesurada la
competitividad, por lo que como futuros maestros/as debemos remediar que los
alumnos/as crezcan con valores negativos como la rivalidad, egoísmo,
individualidad… y fomentar valores como el compañerismo, la empatía,
participación… a través de los juegos cooperativos. Además, con los juegos
cooperativos los niños/as aprenden lo mismo que con los juegos competitivos,
respetan unas reglas, tienen afán de superación, desarrollan habilidades
motoras… sin necesidad de que existan “perdedores”.
Alba Martínez
MªRosario Ruiz
JOCS COOPERATIUS VS COMPETITIUS
Després de llegir els diversos articles que se'ns
ha proporcionat i arribar a una idea més profunda sobre el tipus de jocs i
esport, ja siguin competitius o cooperatius podríem arribar a la conclusió de
què el veritablement important és buscar un altre tipus d'estímuls que
l'habitual simplicitat de "guanyar" o "perdre" i ser
capaços d'anar més enllà, el veritablement important, i sobretot en una escola,
és saber transmetre el valor del joc com a part de l'educació i formació d'una
persona, és a dir ensenyar, i aquí l'educador també té molt a aprendre,
habilitats d'empatia, companyerisme, participació, suport, apreciació mútua,
etc. Però el més important en la vida escolar d'un nen és que visqui l'escola
de la manera més feliç possible. El joc ha de ser diversió, rialles, reflexió,
observació de si mateix i dels altres. L'escola ha de ser compensadora de
mancances de la vida familiar i personal dels nens, oferint-los així
l'oportunitat de conèixer i experimentar altres vivències.
El joc no competitiu ens servirà per reforçar
mancances i debilitats d'uns, actituds positives i debilitar les negatives. No
hem de perdre l'hàbit de buscar sempre jocs que agradin a la majoria del grup,
siguin les tendències i peticions dels líders d'aquest, les que siguin. Cal
tenir present que la victòria d'uns és la derrota d'altres. Un nen eliminat es
pot convertir en un nen rebutjat.
En un joc cooperatiu generem la participació de
tots, ningú queda exclòs, ja que l'objectiu del mateix és la diversió,
l'exercici saludable, la companyonia, i no el resultat millor. Amb el joc cooperatiu
donem oportunitats a tots, generem comunicació en el grup, es millora la
relació entre el professor i el grup, i estimulem l'acceptació social de tots
els membres del grup, aquí és on de veritat es treballa l'atenció a la
diversitat , doncs tots som diferents i amb habilitats diferents, aquí sí que
hi cabem tots, cadascú aporta el seu gra de sorra i som part d'un grup. En el
joc cooperatiu l'acció d'un tendeix a beneficiar els altres. Per educar haurem
disminuir sempre la importància de la victòria i no estimular a competir ia
guanyar per sobre de tot. Hem de premiar el recorregut, les formes, l'ètica, no
el resultat final ja que es dóna la circumstància que en ocasions no ha estat
aconseguida de manera honesta. Això mai hauria de deixar passar per alt, i el
docent hauria d'aprofitar aquestes circumstàncies per parlar amb ells i
treballar, en el mateix temps de l'educació física i no evitar-ho, bé per falta
de temps o per no considerar part de l'assignatura.
La conclusió doncs seria, independentment del
joc que es generi a l'escola, o el joc que el mestre proposi, sempre intentant
que sigui cooperatiu i no competitiu, l'actitud del mestre, o millor dit,
l'estil docent. El mestre serà el que promogui o no aquest tipus d'actituds,
sense oblidar la influència que ell mateix té cap al'alumne, ja que és el
"model".
Podríem posar d'exemple, el model d'equip que
ens ha transmès el FC Barcelona, que tot i practicar un esport competitiu i
de masses, ha simpatitzat amb persones no aficionades al futbol i ha donat
exemple sempre d'actituds respectuoses en tots els àmbits, dins i fora del
terreny de joc, d'humilitat, d'esforç. Això l'ha generat la qualitat humana del
seu entrenador, donant exemple en les rodes de premsa. També en espots
publicitaris es pot veure, com els nens es queden amb aquestes coses, ja que en
l'últim anunci de Nocilla (http://www.youtube.com/watch?v=rXq1Lx22hsw), uns
nens narren el seu últim partit de futbol, on un d'ells va tenir un accident,
i ens expliquen que el triomf ha estat de tots ells, a més nens i nenes són
part d'aquest equip.
El mestre, a l'escola, ha d'ensenyar i exposar
una diversitat de jocs i esports perquè els nens els coneguin i en un futur
puguin triar el que més els agrada o el que més beneficis els aporta.
És contradictori en moltes ocasions, la
intenció de docents, i la publicació dels valors que algunes escoles promouen
en els seus Projectes de Centre, amb el tipus d'escola i societat que tenim.
Vivim en una societat de consum, d'aparença i de resultats, no importa tant la
classe de persona que ets, sinó el que tens. Doncs això és el que ens ha de fer
treballar més encara si cap en els termes abans esmentats. Intentar formar
persones solidàries, amb principis, honestes, amb alta autoestima, íntegres,
generoses, sensibles, amb bona salut física, però també emocional.
Beatriz Bonet
