Jocs que s'obliden o evolucionen?

Que penseu sobre els jocs en els quals ens passàvem les hores mortes jugant, com:

- La corda; on en les hores lliures d'educació física, a l'hora del menjador, en qualsevol comento jugàvem. Cantant  “al pasar la barca, el cocherito lere, al pelotónt, cien cien cuantos años viviré, el árbol…”

- La goma; amb cançons com “a lo loco-co”

- Als palmells; “milikituli, soy el chino capuchino mandarín…”

Jocs lliures com als “toros”, sabatilla per darrere, ocellet anglès, que crec que són els únics jocs, o dels pocs que encara persisteixen, però el joc de “xurro va”, i jocs com els quals he posat a dalt ja s'han perdut, o alomoijor en comptes de perdre's també es van modificant. Dic modificant perquè l'altre dia mentre menjàvem en un bar, vaig escoltar com una nena juagaba amb la seua germana a una de les cançons de palmells que he posat a dalt, pel meu és Miliquitutli, però per a elles havia canviat, era una altra lletra, però si que mantenia el mateix ritme de la cançó.

Em vaig cridar l'atenció de com d'una època a una altra van evolucionant els jocs. Però també em faig una pregunta, a quins jocs jugaven els nostres pares? I els nostres avis? Com eren les seues cançons?

Realment proporciona una gran curiositat, aixina que ja sabeu, a preguntar als vostres iaios i papis que cançons eren les de la seua època, perquè alomijor ells cantaven i jugaven al mateix que nosaltres però amb una altra lletra diferent… tot pot ser.

Alba Martínez

Què és el que causa el sobrepès infantil?

En ple segle XXI en el qual ens trobem, l'obesitat infantil està considerada com una epidèmia. Segons els especialistes en temes d'obesitat, els canvis alimentosos i les noves formes de vida sedentàries són els principals causants en l'augment de l'obesitat infantil. Si no s'excedeix és a causa de l'elecció dels aliments per part dels pares per confeccionar una dieta equilibrada i la realització d'activitat física diàriament, aquests són els factors que més poden contribuir al fet que els nens senar presentin sobrepès.

Però a causa que els pares tenen bastants tasques laborals i domèstiques, és més fàcil oferir-los als nens un menjar ràpid, com els congrets industrials, nuggets, chuches… tot això que no negarem que ens agrada, i més als nens, però això no és saludable per a ells. Dia tras dia, aquests hàbits alimentosos es converteixen en una mala costum. Els menjars resulten molt atractius pel seu aspecte, però no porten els nutrients ni les vitamines necessàries perquè els nens creixin forts i sans.

També existeix un altre tipus d'alimentació, i és aquella on no es consideren els nivells i controls quant als greixos, sucres, i altres components que solament engreixen. Sent aquests hàbits tampoc saludables per als nens.

Segons els experts el que és més saludable per als nens i una bona dieta que consumissin unes dues mil calories diàries i que, la meitat d'elles, anés coberta pels hidrats de carboni, un terç pels greixos i la resta per proteïnes

A part del consum d'aliments amb alt contingut en greixos i sucres, el sedentarisme de molts nens els fa més obesos. El practicar una activitat física és essencial al seu creixement i a la seua salut. L'estil de vida que porten els nens també ha canviat molt. La majoria de les activitats que realitzen es concentren entorn de la televisió, a l'ordinador i als videojocs. Moltes famílies, per la falta de temps o per comoditat, acaben deixant als nens davant de la televisió tota una tarda, en lloc de portar-los al parc o a qualsevol altra activitat que els afavoreixin més. Els jocs a l'aire lliure, les excursions, els esports, etc, són cada dia substituïts per activitats sedentàries. Segons les últimes enquestes, els nens espanyols passen una mitjana de 2 hores i mitjana diàries veient la televisió i mitja hora addicional jugant als videojocs o connectats a la Xarxa.

Per això, com a educadores que som, o futures docents devem mantenir un control dins de l'aula. En el col·le on jo vaig estar fent les pràctiques tenien una fulla setmanal on posava que tipus d'esmorzar devien portar cada dia, per exemple, el dilluns fruita, el dimarts làctic, el dimecres alguna cosa dolç, així fins al divendres. Amb això el que aconseguim és produir un petit joc amb els nens, on també mengin el dolç que tant els agrada i al mateix temps estar menjant saludablement. Va ser un mètode que com a futura mestra inclouria a la meva aula sense dubtar-ho.

Alba Martínez 

Reflexió sobre la relaxació en els nens

Després d'haver realitzat la unitat didàctica basada en la relaxació, i haver estat un mes de pràctiques en el col·le, he pogut observar que realment no se li dóna importància que es deu a ella mateixa. Per exemple en un article que he llegit de Agueda Escala, psicòloga, "La relaxació en educació infantil" ens parla de la importància que té en l'Educació infantil, dels beneficis que els aporta, aixi com la disminució de l'ansietat, augment de la capacitat d'enfrontar algunes situacions incómodes per a ells, que encara que sembla que no, els nens solen viure aquestes situacions sovint, on no aconsegueixen el que ells volen, o aquesta impotència de no saber fer-ho com a ells els agradaria. També un altre aspecte que m'ha cridat l'atenció és que millora l'increment de la capacitat creativa, així com la confiança en un mateix. 
i després de veure la importància que tant Agueda com les components del nostre grup li hem donat a la relaxació, en el col·le no se li dóna. No vaig a dir que no la treballin gens, però bàsicament gairebé gens, perquè amb estar 1 minut després de l'entrada del pati per poder iniciar l'activitat següent no crec que sigui la suficient. No nomeno l'activitat de Psicomotora, perquè a l'aula que jo vaig estar que era 3 anys, pràcticament eren jocs lliures, sense inici, mitjà ni final, on deuria estar la relaxació Us animo al fet que llegiu l'article ja que aquesta bastant bé, i ens sorprendria tot el que podem millorar dels nens amb una miqueta de relaxació tots els dies.

                                      

                                                                                                                                    Alba Martínez

Deixeu que els vostres alumnes gaudeixen de la música

La música és màgia, desperta les sensacions, les emocions i els sentiments de tothom, imagineu l’efecte que la música provoca en els més menuts, pura màgia. Baix el meu punt de vista és important sensibilitzar des de ben petits els nens i nenes i educar-los en la música per a que aprecien tot allò que ens pot proporcionar.

Com ja sabem és un recurs al·lucinant alhora d’intervenir a l’aula de classe, tant a l’hora de treballar, de captar l’atenció dels alumnes, de relaxar-se, de jugar, etc. Però jo amb tot açò vull anar més enllà, més enllà de les cançons populars que tots i totes coneguem, vull parlar d’altra música, de la música clàssica, de la música des dels seus inicis, perquè pense que aquesta música és un pilar fonamental a l’educació infantil, és una manera d’expandir les capacitats dels xiquets i xiquetes a distints nivells. El seu poder per a estimular les seues emocions, així com el desenvolupament auditiu que experimenta el xiquet, fan de la música una gran font d’informació molt beneficiosa per als nostres xiquets i xiquetes.

Us convide així a que, durant la vostra tasca de mestres, compartiu amb els xiquets i xiquetes la màgia de les notes musicals de la manera que més us agrade.

Tot aquest comentari ha sorgit perquè volia anar aquest proper diumenge al palau de la música de València i quan he entrat a la pàgina web per veure la programació he trobat un ampli programa de concerts per a xiquets i xiquetes que de segur que no te desperdici. És per això que he aprofitat l’ocasió per informar-vos, us asegure que pot ser d’allò més divertit per anar amb els vostres, fills, cosins, nebots, o inclús vosaltres a soles.

Us adjunte ací l’enllaç per a que pegueu una miradeta.

 http://www.palaudevalencia.com/ver/102/Programaci%C3%B3n.html

I aprofitant la meua passió per l’òpera també us deixe un vídeo d’una xicoteta adaptació per a infantils de l’òpera La flauta Màgica de Wolfgang Amadeus Mozart.

http://www.youtube.com/watch?v=r3O60cyDZ-c

Per últim us deixe un altre vídeo de la companyia Ferro Teatro, un espectacul pedagògic molt divertit que fa un xicotet repàs a la Història de l’Òpera, dedicat per a xiquets de 6 a 12 anys.

http://www.youtube.com/watch?v=IPfeqxV9nvM

                                                                                        Aurora Rocafull Rodríguez