dijous, 17 de gener del 2013

Jocs que s'obliden o evolucionen?



Que penseu sobre els jocs en els quals ens passàvem les hores mortes jugant, com:

- La corda; on en les hores lliures d'educació física, a l'hora del menjador, en qualsevol comento jugàvem. Cantant  “al pasar la barca, el cocherito lere, al pelotónt, cien cien cuantos años viviré, el árbol…”

- La goma; amb cançons com “a lo loco-co”

- Als palmells; “milikituli, soy el chino capuchino mandarín…”

Jocs lliures com als “toros”, sabatilla per darrere, ocellet anglès, que crec que són els únics jocs, o dels pocs que encara persisteixen, però el joc de “xurro va”, i jocs com els quals he posat a dalt ja s'han perdut, o alomoijor en comptes de perdre's també es van modificant. Dic modificant perquè l'altre dia mentre menjàvem en un bar, vaig escoltar com una nena juagaba amb la seua germana a una de les cançons de palmells que he posat a dalt, pel meu és Miliquitutli, però per a elles havia canviat, era una altra lletra, però si que mantenia el mateix ritme de la cançó.

Em vaig cridar l'atenció de com d'una època a una altra van evolucionant els jocs. Però també em faig una pregunta, a quins jocs jugaven els nostres pares? I els nostres avis? Com eren les seues cançons?

Realment proporciona una gran curiositat, aixina que ja sabeu, a preguntar als vostres iaios i papis que cançons eren les de la seua època, perquè alomijor ells cantaven i jugaven al mateix que nosaltres però amb una altra lletra diferent… tot pot ser.

Alba Martínez

Què és el que causa el sobrepès infantil?



En ple segle XXI en el qual ens trobem, l'obesitat infantil està considerada com una epidèmia. Segons els especialistes en temes d'obesitat, els canvis alimentosos i les noves formes de vida sedentàries són els principals causants en l'augment de l'obesitat infantil. Si no s'excedeix és a causa de l'elecció dels aliments per part dels pares per confeccionar una dieta equilibrada i la realització d'activitat física diàriament, aquests són els factors que més poden contribuir al fet que els nens senar presentin sobrepès.
Però a causa que els pares tenen bastants tasques laborals i domèstiques, és més fàcil oferir-los als nens un menjar ràpid, com els congrets industrials, nuggets, chuches… tot això que no negarem que ens agrada, i més als nens, però això no és saludable per a ells. Dia tras dia, aquests hàbits alimentosos es converteixen en una mala costum. Els menjars resulten molt atractius pel seu aspecte, però no porten els nutrients ni les vitamines necessàries perquè els nens creixin forts i sans.
També existeix un altre tipus d'alimentació, i és aquella on no es consideren els nivells i controls quant als greixos, sucres, i altres components que solament engreixen. Sent aquests hàbits tampoc saludables per als nens.
Segons els experts el que és més saludable per als nens i una bona dieta que consumissin unes dues mil calories diàries i que, la meitat d'elles, anés coberta pels hidrats de carboni, un terç pels greixos i la resta per proteïnes
A part del consum d'aliments amb alt contingut en greixos i sucres, el sedentarisme de molts nens els fa més obesos. El practicar una activitat física és essencial al seu creixement i a la seua salut. L'estil de vida que porten els nens també ha canviat molt. La majoria de les activitats que realitzen es concentren entorn de la televisió, a l'ordinador i als videojocs. Moltes famílies, per la falta de temps o per comoditat, acaben deixant als nens davant de la televisió tota una tarda, en lloc de portar-los al parc o a qualsevol altra activitat que els afavoreixin més. Els jocs a l'aire lliure, les excursions, els esports, etc, són cada dia substituïts per activitats sedentàries. Segons les últimes enquestes, els nens espanyols passen una mitjana de 2 hores i mitjana diàries veient la televisió i mitja hora addicional jugant als videojocs o connectats a la Xarxa.
Per això, com a educadores que som, o futures docents devem mantenir un control dins de l'aula. En el col·le on jo vaig estar fent les pràctiques tenien una fulla setmanal on posava que tipus d'esmorzar devien portar cada dia, per exemple, el dilluns fruita, el dimarts làctic, el dimecres alguna cosa dolç, així fins al divendres. Amb això el que aconseguim és produir un petit joc amb els nens, on també mengin el dolç que tant els agrada i al mateix temps estar menjant saludablement. Va ser un mètode que com a futura mestra inclouria a la meva aula sense dubtar-ho.

Alba Martínez 

dijous, 10 de gener del 2013

Reflexió sobre la relaxació en els nens

Després d'haver realitzat la unitat didàctica basada en la relaxació, i haver estat un mes de pràctiques en el col·le, he pogut observar que realment no se li dóna importància que es deu a ella mateixa. Per exemple en un article que he llegit de Agueda Escala, psicòloga, "La relaxació en educació infantil" ens parla de la importància que té en l'Educació infantil, dels beneficis que els aporta, aixi com la disminució de l'ansietat, augment de la capacitat d'enfrontar algunes situacions incómodes per a ells, que encara que sembla que no, els nens solen viure aquestes situacions sovint, on no aconsegueixen el que ells volen, o aquesta impotència de no saber fer-ho com a ells els agradaria. També un altre aspecte que m'ha cridat l'atenció és que millora l'increment de la capacitat creativa, així com la confiança en un mateix. 
i després de veure la importància que tant Agueda com les components del nostre grup li hem donat a la relaxació, en el col·le no se li dóna. No vaig a dir que no la treballin gens, però bàsicament gairebé gens, perquè amb estar 1 minut després de l'entrada del pati per poder iniciar l'activitat següent no crec que sigui la suficient. No nomeno l'activitat de Psicomotora, perquè a l'aula que jo vaig estar que era 3 anys, pràcticament eren jocs lliures, sense inici, mitjà ni final, on deuria estar la relaxació Us animo al fet que llegiu l'article ja que aquesta bastant bé, i ens sorprendria tot el que podem millorar dels nens amb una miqueta de relaxació tots els dies.

                                      

                                                                                                                                    Alba Martínez





Deixeu que els vostres alumnes gaudeixen de la música


La música és màgia, desperta les sensacions, les emocions i els sentiments de tothom, imagineu l’efecte que la música provoca en els més menuts, pura màgia. Baix el meu punt de vista és important sensibilitzar des de ben petits els nens i nenes i educar-los en la música per a que aprecien tot allò que ens pot proporcionar.

Com ja sabem és un recurs al·lucinant alhora d’intervenir a l’aula de classe, tant a l’hora de treballar, de captar l’atenció dels alumnes, de relaxar-se, de jugar, etc. Però jo amb tot açò vull anar més enllà, més enllà de les cançons populars que tots i totes coneguem, vull parlar d’altra música, de la música clàssica, de la música des dels seus inicis, perquè pense que aquesta música és un pilar fonamental a l’educació infantil, és una manera d’expandir les capacitats dels xiquets i xiquetes a distints nivells. El seu poder per a estimular les seues emocions, així com el desenvolupament auditiu que experimenta el xiquet, fan de la música una gran font d’informació molt beneficiosa per als nostres xiquets i xiquetes.

Us convide així a que, durant la vostra tasca de mestres, compartiu amb els xiquets i xiquetes la màgia de les notes musicals de la manera que més us agrade.

Tot aquest comentari ha sorgit perquè volia anar aquest proper diumenge al palau de la música de València i quan he entrat a la pàgina web per veure la programació he trobat un ampli programa de concerts per a xiquets i xiquetes que de segur que no te desperdici. És per això que he aprofitat l’ocasió per informar-vos, us asegure que pot ser d’allò més divertit per anar amb els vostres, fills, cosins, nebots, o inclús vosaltres a soles.

Us adjunte ací l’enllaç per a que pegueu una miradeta.


I aprofitant la meua passió per l’òpera també us deixe un vídeo d’una xicoteta adaptació per a infantils de l’òpera La flauta Màgica de Wolfgang Amadeus Mozart.


Per últim us deixe un altre vídeo de la companyia Ferro Teatro, un espectacul pedagògic molt divertit que fa un xicotet repàs a la Història de l’Òpera, dedicat per a xiquets de 6 a 12 anys.

http://www.youtube.com/watch?v=IPfeqxV9nvM

                                                                                        Aurora Rocafull Rodríguez

divendres, 16 de novembre del 2012

REFLEXIÓN JUEGOS COMPETITIVOS Y COOPERATIVOS


Tradicionalmente los juegos competitivos han formado parte de forma exclusiva en la Educación Física, como por ejemplo las carreras, juegos de relevo, el pañuelito, el pillo-pillo… Pero en la actualidad este tipo de juego se pone en tela de juicio y se plantean las ventajas del juego cooperativo frente al juego competitivo. Ahora no se fomentan solo aspectos que tengan que ver con lo físico, también se persigue trabajar la formación integral de los niños/as como la participación, cooperación, empatía…, de ahí la importancia actual de las actividades que implican cooperación entre el alumnado.

Los juegos competitivos son aquellos en los que se desea obtener un premio o llegar a una meta, y en el que hay tanto una parte que sale victoriosa como otra que sale perdedora. Estos juegos tienen connotaciones negativas como la provocación de la rivalidad, sentimientos de fracaso, envidia, egoísmo y rechazo. Si echamos un vistazo al juego competitivo de los niños podemos observar como los ganadores tienden a recalcar que son los que han ganado el juego y los perdedores sienten vergüenza y desmotivación para volver a jugar. También existen opiniones en las que defienden los juegos competitivos como juegos que despiertan el afán de superación y ayudan a la autorrealización.

Por otra parte, tenemos el juego cooperativo que es aquel que podemos definir como actividad colectiva donde las metas de los participantes son compatibles y, con independencia de que desempeñen el mismo papel o papeles complementarios, no existe oposición entre las acciones de los mismos, es decir, la acción de unos tiende a beneficiar a los otros y viceversa. De entre las ventajas que encontramos en este tipo de juegos se encuentran las siguientes: favorecen la diversión, potencian las relaciones interpersonales positivas, promueven la participación, incluso de alumnado con discapacidad, aumentan la empatía, desarrollan habilidades y destrezas. Además, estos juegos son beneficiosos para la vida real ya que los valores aprendidos en el juego son aplicados por los participantes en su entorno, con este tipo de juego los niños mejoran sus conductas sociales.

En conclusión, vivimos en una sociedad en la que se fomenta de manera desmesurada la competitividad, por lo que como futuros maestros/as debemos remediar que los alumnos/as crezcan con valores negativos como la rivalidad, egoísmo, individualidad… y fomentar valores como el compañerismo, la empatía, participación… a través de los juegos cooperativos. Además, con los juegos cooperativos los niños/as aprenden lo mismo que con los juegos competitivos, respetan unas reglas, tienen afán de superación, desarrollan habilidades motoras… sin necesidad de que existan “perdedores”.

Alba Martínez
MªRosario Ruiz


  
JOCS COOPERATIUS VS COMPETITIUS

Després de llegir els diversos articles que se'ns ha proporcionat i arribar a una idea més profunda sobre el tipus de jocs i esport, ja siguin competitius o cooperatius podríem arribar a la conclusió de què el veritablement important és buscar un altre tipus d'estímuls que l'habitual simplicitat de "guanyar" o "perdre" i ser capaços d'anar més enllà, el veritablement important, i sobretot en una escola, és saber transmetre el valor del joc com a part de l'educació i formació d'una persona, és a dir ensenyar, i aquí l'educador també té molt a aprendre, habilitats d'empatia, companyerisme, participació, suport, apreciació mútua, etc. Però el més important en la vida escolar d'un nen és que visqui l'escola de la manera més feliç possible. El joc ha de ser diversió, rialles, reflexió, observació de si mateix i dels altres. L'escola ha de ser compensadora de mancances de la vida familiar i personal dels nens, oferint-los així l'oportunitat de conèixer i experimentar altres vivències.
El joc no competitiu ens servirà per reforçar mancances i debilitats d'uns, actituds positives i debilitar les negatives. No hem de perdre l'hàbit de buscar sempre jocs que agradin a la majoria del grup, siguin les tendències i peticions dels líders d'aquest, les que siguin. Cal tenir present que la victòria d'uns és la derrota d'altres. Un nen eliminat es pot convertir en un nen rebutjat.
En un joc cooperatiu generem la participació de tots, ningú queda exclòs, ja que l'objectiu del mateix és la diversió, l'exercici saludable, la companyonia, i no el resultat millor. Amb el joc cooperatiu donem oportunitats a tots, generem comunicació en el grup, es millora la relació entre el professor i el grup, i estimulem l'acceptació social de tots els membres del grup, aquí és on de veritat es treballa l'atenció a la diversitat , doncs tots som diferents i amb habilitats diferents, aquí sí que hi cabem tots, cadascú aporta el seu gra de sorra i som part d'un grup. En el joc cooperatiu l'acció d'un tendeix a beneficiar els altres. Per educar haurem disminuir sempre la importància de la victòria i no estimular a competir ia guanyar per sobre de tot. Hem de premiar el recorregut, les formes, l'ètica, no el resultat final ja que es dóna la circumstància que en ocasions no ha estat aconseguida de manera honesta. Això mai hauria de deixar passar per alt, i el docent hauria d'aprofitar aquestes circumstàncies per parlar amb ells i treballar, en el mateix temps de l'educació física i no evitar-ho, bé per falta de temps o per no considerar part de l'assignatura.
La conclusió doncs seria, independentment del joc que es generi a l'escola, o el joc que el mestre proposi, sempre intentant que sigui cooperatiu i no competitiu, l'actitud del mestre, o millor dit, l'estil docent. El mestre serà el que promogui o no aquest tipus d'actituds, sense oblidar la influència que ell mateix té cap al'alumne, ja que és el "model".
Podríem posar d'exemple, el model d'equip que ens ha transmès el FC Barcelona, ​​que tot i practicar un esport competitiu i de masses, ha simpatitzat amb persones no aficionades al futbol i ha donat exemple sempre d'actituds respectuoses en tots els àmbits, dins i fora del terreny de joc, d'humilitat, d'esforç. Això l'ha generat la qualitat humana del seu entrenador, donant exemple en les rodes de premsa. També en espots publicitaris es pot veure, com els nens es queden amb aquestes coses, ja que en l'últim anunci de Nocilla (http://www.youtube.com/watch?v=rXq1Lx22hsw), uns nens narren el seu últim partit de futbol, ​​on un d'ells va tenir un accident, i ens expliquen que el triomf ha estat de tots ells, a més nens i nenes són part d'aquest equip.
El mestre, a l'escola, ha d'ensenyar i exposar una diversitat de jocs i esports perquè els nens els coneguin i en un futur puguin triar el que més els agrada o el que més beneficis els aporta.

És contradictori en moltes ocasions, la intenció de docents, i la publicació dels valors que algunes escoles promouen en els seus Projectes de Centre, amb el tipus d'escola i societat que tenim. Vivim en una societat de consum, d'aparença i de resultats, no importa tant la classe de persona que ets, sinó el que tens. Doncs això és el que ens ha de fer treballar més encara si cap en els termes abans esmentats. Intentar formar persones solidàries, amb principis, honestes, amb alta autoestima, íntegres, generoses, sensibles, amb bona salut física, però també emocional.

Beatriz Bonet





dissabte, 10 de novembre del 2012

TALLER DE CONTACONTES

Ahir vaig estar amb LLorenç Giménez, ens va donar un taller de contacontes per a pares i mares. Van gaudir una barbaritat. Ens va donar molts de recursos per a millorar quan conten històries de qualsevol tipus, ja siguen contes classics, moderns, inventats, o simplement histories qüotidianes. AçÍ us escric unes quantes recomanacions:

  • Trobar sempre un començament ( Érase que se era...)
  • Acabar sempre acomiadant-se ( Conte contat, conte acabat.)
  • Portar algún objecte que recolce la història. No té perqué ser representativa de la mateixa. Per exemple: una vareta, un instrument, un mocador, etc.
  • Molt important anomenar la toponimia del lloc que es relata. Per exemple, la font del nano, la muntanya de la patà, el riu negre, la cova del xoroi, etc. Així com els noms dels pobles, dels habitatnts, de les partides, qualsevol cosa que enriquixca el conte.
  • Durada màxima per als mes majors 45 minuts. 
  • Donar-li canvis de veu, força, gesticulacions, expresivitat. 
  • També es bonic introduïr cantinel.las, ritmes, entonacions, cançonetas...
  • Als xiconius lis agrada els contes de retahil.les, de repetició, acumulatius. 
Si teniu oportunitat de vorelo en directe, gaudireu moltísim. El día 3 de decembre contará històries a la biblioteca de Marxalenes a les once del matí.
Ahir també va presentar a Bromera el seu últim libre 

Recomanat per Beatriz 
10 novembre 2012

dijous, 8 de novembre del 2012

DANZA Y CREATIVIDAD





http://www.youtube.com/watch?v=IR7EL0YCZx0&feature=player_embedded


“Los niños aprenden mucho más jugando que estudiando, haciendo que
mirando. El juego que hacen solos sin el control de los adultos es
la forma cultural más alta que toca un niño. Los niños que han podido
jugar bien y durante mucho tiempo serán adultos mejores”
“El juego da recursos para la vida. Todas las crisis de la juventud
se gestan en la primera infancia”
“Hoy educar significa pedir a los niños que dejen de
comportarse como niños y lo hagan como adultos”
“Los pequeños pasan sus días frente a adultos instructores, les es difícil
hacer cosas raras. Así se va alimentando una necesidad de riesgo
acumulada que expresará con su primera moto y en las salidas nocturnas”
“Los pequeños no quieren estar recluidos en su habitación para jugar, ni
en ludotecas, ni en todos esos espacios que construimos para que estén
controlados. Lo que hace un niño controlado por un adulto es distinto
de lo que hace solo. Los niños necesitan espacios donde, dentro de
un clima de control social, ellos puedan hacen lo que quieran:
pisar el césped, subirse a los árboles y jugar con las lagartijas”
Francesco Tonucci



DANZA Y CRETIVIDAD.
Wayne McGregor





Todos usamos el cuerpo a diario, y sin embargo, pocos pensamos en nuestra corporeidad como lo hace Wayne McGregor. Cómo comunicar ideas mediante la danza y nuestro cuerpo. Aquí nos demuestra la posibilidad de enseñar creatividad.

Recomendado por: Beatriz Bonet 18/19/2012