EL JOC AL AIRE LLIURE

 

Durant aquests dies he estat pensant en el concepte de joc i com ha evolucionat fins als nostres dies. Recorde que quan era xicoteta en acabar el col·legi anava al parc a jugar amb les meues amigues, tot just mirava un poc la tele abans de llitar-me a dormir. No obstant això, em fixe en els xiquets que tinc al voltant, i el que observe és un gran sedentarisme, els xiquets es passen hores i hores davant la televisió visualitzant els dibuixos, jugant a l’ordinador o amb alguna consola. Del mateix mode, observe que també ha augmentat els percentatges de xiquets amb sobrepès en els últims anys.
 

Amb tot això em sorgeix la hipòtesis de, per què els xiquets i xiquetes no juguen als parcs o al carrer com ho feien abans? Al meu entendre, les construccions massives d’edificis, les carreteres amb un tràfic constant i moltes sense semàfors ni policies no afavoreixen que els xiquets juguen al carrer i al parc. Tenint en compte el perill que entranya jugar al carrer o al parc en les zones urbanitzades les famílies decideixen que els xiquets es queden a casa fomentant així el sedentarisme i els jocs informàtics.

 

 

Per tot això, pense que des de l’escola es pot i s’ha de promoure un estil de vida actiu i saludable. També s’ha de conscienciar a les famílies de la importància que té el jugar al aire lliure per als xiquets ja que és beneficiós per al desenvolupament motriu, la visió, la cognició, i sobretot per a la socialització dels més menuts. Del mateix mode, els parcs han de ser accessibles, atractius i segurs per als xiquets. Poques vegades vegem parcs que estiguen ben limitats, es a dir, que compleixen una distancia prudent entre la zona de joc i la carretera. A més, la majoria de parcs no tenen diferents superfícies que fomenten la pràctica de diferents esports, com per exemple el patinatge, al igual que per als més menuts es recomanen areners o superfícies blanetes. També ens trobem amb parcs que no tenen un bon manteniment, que estan lluny de la població, amb poca vegetació o que simplement no son prou atractius (em refereix als colors, el diseny...) per als xiquets.
 

Mª Rosario Ruiz Herrera

30/09/2012