DANI MIQUEL

DANI MIQUEL

Com hem gaudit este matí amb els jocs dels companys i companyas. Que important em pareix la música, i com m'agradat escoltar al Dani Miquel mentres giraven el roglet de les "cadires".

► 4:49► 4:49

www.youtube.com/watch?v.

Aprofite per a recomanaros qualsevol disc de Dani Miquel, com també la seua web www.danimiquel.es, de la que he trobat aquesta reflexiò

MÉS I MILLOR EDUCACIÓ SENSE INNOVACIÓ?

ESCOLA 1 de febrer del 2010

Les iniciatives educatives que es plantegen lluny de motivar al professorat sols duen al descontent o al desconcert i a sobre ens dediquem a frenar la innovació.

És ben sabut per tots i totes que les modificacions en les lleis provoquen canvis però molt lentament, i en el cas de l’educació encara més. Sovint parlem de la necessitat d’establir una continuïtat per a obtindre un resultat, i l’experiència en la major part dels casos ens dona la raó. Són molts els exemples que coneguem de treball ben fet quan les circumstàncies permeten que es consolide un grup de treball estable i amb voluntat de millorar i canviar les situacions.

Beatriz, 6 de novembre 2012

EL JOC AL AIRE LLIURE

 

Durant aquests dies he estat pensant en el concepte de joc i com ha evolucionat fins als nostres dies. Recorde que quan era xicoteta en acabar el col·legi anava al parc a jugar amb les meues amigues, tot just mirava un poc la tele abans de llitar-me a dormir. No obstant això, em fixe en els xiquets que tinc al voltant, i el que observe és un gran sedentarisme, els xiquets es passen hores i hores davant la televisió visualitzant els dibuixos, jugant a l’ordinador o amb alguna consola. Del mateix mode, observe que també ha augmentat els percentatges de xiquets amb sobrepès en els últims anys.
 

Amb tot això em sorgeix la hipòtesis de, per què els xiquets i xiquetes no juguen als parcs o al carrer com ho feien abans? Al meu entendre, les construccions massives d’edificis, les carreteres amb un tràfic constant i moltes sense semàfors ni policies no afavoreixen que els xiquets juguen al carrer i al parc. Tenint en compte el perill que entranya jugar al carrer o al parc en les zones urbanitzades les famílies decideixen que els xiquets es queden a casa fomentant així el sedentarisme i els jocs informàtics.

 

 

Per tot això, pense que des de l’escola es pot i s’ha de promoure un estil de vida actiu i saludable. També s’ha de conscienciar a les famílies de la importància que té el jugar al aire lliure per als xiquets ja que és beneficiós per al desenvolupament motriu, la visió, la cognició, i sobretot per a la socialització dels més menuts. Del mateix mode, els parcs han de ser accessibles, atractius i segurs per als xiquets. Poques vegades vegem parcs que estiguen ben limitats, es a dir, que compleixen una distancia prudent entre la zona de joc i la carretera. A més, la majoria de parcs no tenen diferents superfícies que fomenten la pràctica de diferents esports, com per exemple el patinatge, al igual que per als més menuts es recomanen areners o superfícies blanetes. També ens trobem amb parcs que no tenen un bon manteniment, que estan lluny de la població, amb poca vegetació o que simplement no son prou atractius (em refereix als colors, el diseny...) per als xiquets.
 

Mª Rosario Ruiz Herrera

30/09/2012

EFECTES NOCIUS DELS VIDEOJOCS

Hola a tots i totes,

 

Aquest tema em sembla molt interessant per la importància que se li està donant en l’actualitat. He estat llegint articles i estudis que s’han fet referent aquest tema, “els videojocs”, i he aplegat a la conclusió que encara no s’ha investigat el suficient, per la qual cosa la meua reflexió parteix de la meua experiència amb la gent que tinc al meu voltant. Quants xiquets i xiquetes vegem jugant a videojocs que tinguen un caràcter educatiu? Pel contrari, a quants xiquets vegem jugar a videojocs amb continguts violents, sexistes, racistes, competitius...? Els xiquets que tinc a prop (entre 6-16 anys) tenen videojocs que tracten de guerres, destrucció, robatoris, assassinats, com per exemple, Battlefield, Let for dead, Resident evil, Halo, GTA, San Andreas ... Aquests videojocs consisteixen pràcticament en matar, pel que inciten a la violència. A més, he pogut comprovar que els xiquets adopten una actitud d’irritabilitat, frustració i agressivitat.

 

Per altra banda, estan els videojocs competitius, com per exemple els de carreres. Aquests videojocs, com ara be, Need for speed, Bournout ..., primer em semblen violents, ja que s’han de provocar accidentes, atropellar a la gent ..., i a més desenvolupen un sentiment competitiu i adictiu. Es clar que els videojocs son bons si son els adequats per a la edat del xiquet, si els continguts son educatius, i sobretot si els pares controlen a més el temps dedicat a aquestos videojocs, però, no és veritat que els videojocs desperten en els nens un caràcter adictiu? Des de la meua experiència he observat en diferents xiquets que es crea una addicció de forma progressiva. Primer comencen temptejant el joc, després, quan adquireixen ja certa destresa volen anar més enllà (passar de nivell, aconseguir més punts ... ), fins que el nen ja té una dependència d'aquest joc, es a dir, té un afany de superació constant.

 

També diferents estudis han afirmat que els videojocs tenen efectes nocius sobre la salut. S’ha demostrat que l'ús excessiu dels videojocs s'ha relacionat amb un major risc de desenvolupar un sedentarisme nociu per a la salut de l'infant o adolescent. Aquest sedentarisme ajudat pel consum d'aliments perjudicials (llaminadures, brioixeria...) desencadenen l'aparició de sobrepès i obesitat. A més, jugar durant llargues estones facilita l’aparició de molèsties en els ulls, mal de cap i esquena.

 

Comentats ja alguns efectes nocius sobre els videojocs, i respectant les opinions dels que defenen els avantatges dels videojocs (favoreixen la coordinació visual i manual, estimulen la memòria, imaginació...), jo em pregunte si es convenient com afirmen alguns estudis que jugar a la consola (des de infantil) 10-15 minuts al dia es beneficiós per al desenvolupament dels nens i nenes. Per altra banda hi trobem altres estudis han demostrat que una de les principals causes del sobrepès es el sedentarisme. Els nens menors de sis anys passen un mitjana de dues hores diàries davant d'una pantalla, majoritàriament veient vídeos o programes de televisió. Si també incloem els videojocs i l'ordinador, el temps que aquests nens es passen davant d'una pantalla augmenta a quatre hores i mitja diàries! (gairebé tot el temps lliure).

 

 La meva opinió és que els nens i nenes ja passen prou temps asseguts a les cadires de l'escola perquè es fomenti més aquest sedentarisme. Els nens i nenes aprenen manipulant, experimentant, estant en contacte amb la naturalesa i amb els altres iguals, sobre tot aprenen d’una forma significativa quan aprenen fent. Els que tenim xiquets a prop podem observar que després de la llarga jornada en el cole, els xiquets han de fer els deures i alguns tenen classes particulars, per la qual cosa gran part del dia ja romanen asseguts. A més, si tenim em compte les hores que estan davant de la TV, l’ordinador i jugant als videojocs observen que la majoria de nens porten una vida molt sedentària, per aquesta raó estic en contra del aprenentatge artificial que puguen adquirir mitjançant els videojocs i defenc que els xiquets aprenguen de una forma activa i significativa, que eixe temps el dediquen a anar al parc, jugar amb els amics, manipular elements naturals, explorar els espais ...

Mª Rosario Ruiz Herrera

ACTIVITAT EXPRESSIÓ CORPORAL

Actividad Expresion Corporal 26.10

CISTELLA DELS TRESORS

Hola tots i totes,

L’últim dia a classe una companya va esmentar la cistella dels tresors fent menció a que hi ha diferents maneres de fomentar la motricitat en els xiquets/es sense haver de recórrer a “l’educació física/activitats motores gruixudes” (o almenys així ho vaig entendre jo), com hi va haver companys que desconeixien el que era la cistella dels tresors he recopilat informació per tal d'informar-vos. La cistella dels tresors és una activitat d'exploració en la qual els petits manipulen diferents objectes que l'educador/a els ha presentat en una cistella, de manera que atregui el seu interès i servisca d'estímul als seus sentits. L'exploració dels objectes proporciona al nen una gran quantitat d'experiències i afavoreix el desenvolupament de les seves capacitats sensorials i de coordinació. Com les nenes i els nens són molt petits no és convenient prolongar les sessions massa temps, amb uns 15 minuts diaris pot ser suficient.

L’educador ha de preparar una cistella amb diferents objectes, més o menys uns seixanta, tenint en compte l’ interès dels nens i les característiques/qualitats del material (olor, tacte, gust, color, mida, pes...). La cistella es col•loca en un espai sense obstacles i còmode per als xiquets. És important que la cistella siga consistent de manera que el xiquet no la puga bolcar quan vuiga agafar un objecte. Del mateix mode la mida/llargària de la cistella ha de ser coherent amb les proporcions dels xiquets.

Pel que fa als materials es podem aprofitar diferents elements que tenim al nostre voltant més prop, com son els objectes d’ús quotidià (culleres, polseres, pintes, pinces de la roba, gots de plàstic...), els materials d’origen naturals (pedres, petxines, fruites, fulles...) i materials reciclats (cartrons, pots de plàstic, els pots de iogurs...). Sempre hem de tindre cura de que els materials tinguen una mida adequada perquè els xiquets no puguen tragar-se’ls, i que no tinguen cantons massa punxeguts perquè no es facen mal. En quant al desenvolupament de l’activitat es convenient que els xiquets i xiquetes accedisquen al joc en grups reduïts (3-4 nenes). Es tracta de que els xiquets voluntàriament agafen els materials que li criden l’atenció per així manipular-los, tastar-los, olorar-los,... Però, si als xiquets els costa prendre la iniciativa l’educador pot començar agafant un objecte per establir els primers contactes amb els objectes. Després es limitarà a donar seguritat i confiança als menuts.

Aquesta activitat va dirigida als xiquets de sis i dotze mesos, quan els xiquets puguen romandre asseguts i accedir als diferents objectes des d’aquesta posició. Després es tractaria el joc heurístic, ja que va dirigit a xiquets de divuit mesos i es considera com el joc experimental que va a continuació de la cistella dels tresors.

Mª Rosario Ruiz Herrera

SESSIÓ RELAXACIÓ

sessió relaxació

EL NOSTRE CONTE MOTOR

Conte Motor